Back Clemens van Alexandrië Afrikaans إكليمندس الإسكندري Arabic اكليمندس السكندرى ARZ Clemente d'Alexandría AST Klement Azerbaijani Климент Александрийски Bulgarian Kléméns Alexandrijský Czech Clemens af Alexandria Danish Clemens von Alexandria German Κλήμης ο Αλεξανδρεύς Greek
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Titus Flavius Clemens Alexandrinus c. 150 Atenes (Grècia) |
| Mort | c. 215 (64/65 anys) Kayseri (Turquia) |
| Residència | Alexandria |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Catechetical School of Alexandria (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, filòsof, escriptor |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Professors | Pantè d'Alexandria, Atenàgores d'Atenes i Tacià |
| Prevere, confessor i Pare de l'Església | |
| Celebració | Església Ortodoxa; esglésies orientals; fins al s. XVI, a l'Església Catòlica Romana, |
| Festivitat | 6 de desembre (esglésies orientals; equival al 23 de novembre del calendari julià); 4 de desembre (catòlics, fins al 1586); 5 de desembre (anglicanisme) |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Cronologia | |
| 1586 | supressió del culte, per Sixt V
|
 | |
Titus Flavi Clement (llatí: Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (grec antic: Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC),[5] va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria. Entre els seus deixebles hi havia Orígenes i Alexandre de Jerusalem. Convertit al cristianisme, era un home educat que coneixia la filosofia i la literatura clàssiques gregues. Com demostren les seves tres grans obres, Clement va ser influït per la filosofia hel·lenística en major mesura que qualsevol altre pensador cristià del seu temps, i en particular, per Plató i els estoics.[6] Les seves obres secretes, que només existeixen en fragments, suggereixen que coneixia l'esoterisme jueu precristià i el gnosticisme. En una de les seves obres va argumentar que la filosofia grega tenia el seu origen entre els no grecs, afirmant que tant Plató com Pitàgores havien estat ensenyats per erudits egipcis.[7]
Climent se sol considerar com un Pare de l'Església. És venerat com a sant en el cristianisme copte, el catolicisme oriental, el cristianisme etíop i l'anglicanisme. Va ser venerat pel catolicisme occidental fins al 1586,[8] quan el papa Sixt V va retirar el seu nom del martirologi romà per consell de Baroni. L'Església Ortodoxa Oriental va aturar oficialment qualsevol veneració de Climent d'Alexandria al segle x.
- ↑ Geoffrey W. Bromiley (editor), The International Standard Bible Encyclopedia (Eerdmans 1979), vol. 1, p. 206
- ↑ Stromata, book VI, chapter VI
- ↑ The Birth of Purgatory. University of Chicago Press, 1984, p. 52. ISBN 9780226470832. «to say a few words about the two Greek "inventors" of Purgatory, Clement of Alexandria»
- ↑ Clement of Alexandria. The Stromata (Book VII). Newadvent.org [Consulta: 23 juny 2021]. Chapter 2: "[A]ll men are His; some through knowledge, and others not yet so; and some as friends, some as faithful servants, some as servants merely. This is the Teacher, who trains the Gnostic by mysteries, and the believer by good hopes, and the hard of heart by corrective discipline through sensible operation. ... And how is He Saviour and Lord, if not the Saviour and Lord of all? But He is the Saviour of those who have believed, because of their wishing to know; and the Lord of those who have not believed, till, being enabled to confess him, they obtain the peculiar and appropriate boon which comes by Him. ... [N]ecessary corrections, through the goodness of the great overseeing Judge, both by the attendant angels, and by various acts of anticipative judgment, and by the perfect judgment, compel egregious sinners to repent."
- ↑ Buell, 1999, p. 10.
- ↑ Outler, 1940, p. 217.
- ↑ Press, 2003, p. 83.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 46 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.